dijous, 13 de març de 2014

Llengua Estrangera

Mira el documental i contesta les següents preguntes:

Angles:

1) When did they open the border in order to let the refugees settle down?
They opened they border on the 6th of febrary 1933.

2) How many Kilometres did they walk before they got to the border?
They walked 30 kilometres.

3) Who were the responsible for guarding the refugees?
For hundred french solders.

4) Why didn't the inhabitants of Argelès help the refugees?
Because they were forced to stay at home.

5) What did they do to put up with the low temperatures?
They put blankets on or they entered under the truck

6) Which were the most common diseases?
The most common were lung diseases, conjuctivitis, cold, etc.

Frances:

7) Comment ils faisaient pour avoir un peu de pain?
Les camions portent pain parce que les prisonniers ont demandé à les gardes pour manger

8) Qu'est-ce qu'ils ont fait, Chanois et sa copine?

Elles echappé avec des hommes ex-militaires que les aidés

9)Il y avait du commerce? Qu'est-ce qu'ils vendaient?
Ils vendaint un peu de tout, on a fait varier.

10)Pourquoi les femmes se prostituaient?
Les femmes se prostituaient échange médicaments pour ses enfants

11) Comment elles ont été punies?
La punition pour les femmes étaient marcher avec les yeux bandés mais en autour d'un poteau. Comme les chevaux

12) Qu'est-ce que les republicains faisaint pour passer le temps?
Ils avaient une maison de la culture. Ils lisent, ont fait des sculptures et écrit livres et magazines.

Lengua castellana

Área de Lengua castellana: "Un poeta en el exilio".

1) Investigad las circunstancias personales del exilio de Antonio Machado: cómo fue su huida, por dónde, por qué razones, cuándo, con quién iba, etcetéra. Redactad el resultado de vuestra investigación en formato de REPORTAJE PERIODÍSTICO (con datos, fechas, gráficos, mapas, referencias , fotos, citas... Es decir: documentación real y contrastada para hacer del trabajo una investigación rigurosa. Recordad que se tiene que redactar en columnas).

Esta parte tendrá una extensión aproximada de una dos hojas. (Abrir y descargar)


 https://drive.google.com/file/d/0B2OvI3TySsTyUEVZRndOeUJfQU0/edit?usp=sharing

2) A continuación con la información que habéis recabado sobre la vida y el exilio de este hombre, plantead la ENTREVISTA que haríais a Antonio Machado y las respuestas que os podría dar. Tened en cuenta que la entrevista ha de ser verosímil, es decir: que sean preguntas que harías a una persona como Antonio Machado, con su formación, su implicación política, y que ya está en el exilio como consecuencia de una guerra. Y, por otro lado, aunque las respuestas son imaginadas, poneos también en su situación y recread las respuestas que daría una persona culta (recordad que Antonio Machado era  profesor), comprometido con la causa, de avanzada edad y enfermo.
Esta parte también tendrá una extensión aproximada de unos dos folios e irá encabezada de una breve introducción a la vida y circunstancias de Machado. También puede ilustrarse con una foto adecuada.
Por ultimo, no olvidéis que, como todas las entrevistas periodísticas, debe redactarse en columnas: (Abrir y descargar) 



Àrea de ciències naturals (Biologia i Geologia)

Biologia / Activitats Complemetàries:

6- El text anterior fa referència a diferents problemes d’higiene i salut que es patien als camps de concentració: polls, sarna, i disenteria entre altres. Comenta en què consistien i explica quines eren les condicions del camp que causaven o afavorien aquests problemes.

Polls: Insecte petit de l’ordre dels anoplurs o dels mal·lòfags, sense ales, paràsit, que viu a la pell dels mamífers, a les plomes dels ocells, etc.

Sarna: Malaltia cutània contagiosa, comuna als éssers humans i a diferents animals, produïda per un àcar del gènere Sarcoptes, caracteritzada per unes lesions papulars que causen una forta picor, principalment de nit, situades damunt uns solcs que allotgen la femella de l’ectoparàsit i la seva cria.

Disenteria: Malaltia que es manifesta pel gran tenesme i l’expulsió de nombroses deposicions, poc abundants, amb sang i moc, acompanyades de febre, malestar general i desgana.

En els camps de refugiats les condicions d’higiene i salut eren dolentes i la gent es posava malalta molt ràpid i les malalties es contagiaven fins al punt de que la majoria de refugiats es posaven malalts i al cap d’uns dies morien.

7- Cerca dues fotografies de la Maternitat d’Elna i del camp d’Argelers. Fes una comparació de les condicions de vida en ambdós indrets.




CAMP D'ARGALERS
Maternitat D'Elna














A la Maternitat d’Elna els voltants eren nets i les dones que hi estaven tenien llit per dormir i menjar sa i en grans quantitats i no corrien risc d’enfermetats contagioses, en canvi als camps d’Argelers l’ambient era molt brut i els refugiats dormien a la sorra i passaven fam, ja que no tenien menjar i era molt fàcil emmalaltir.


8- Quants nens i nenes van néixer a la maternitat d’Elna? Quants d’aquests haguessin sobreviscut en cas d’haver nascut al camp de refugiats?

A la Maternitat d’Elna van néixer 597 nens, en cas d’haver nascut al camp de refugiats només n’hagués sobreviscut el 5% i hauria mort el 95%.


9- Consulta el nom dels nens i nenes nascuts a la maternitat. Hi ha algun o alguna que va néixer el mateix dia que vosaltres? Quina edat deuen tenir ara si encara son vius?

Jordi: Luz Joaquina L. (14-4-42) 72 Ivonne A. (14-4-41) 73 Mari Theresa L. (14-4-41) 73
Presi: Manuel A. (2-12-40) 74
Kyra: 
Hatim: 
Isabel: Amparo G. (4-5-41) 73

10- Selecciona dos petits fragments del llibre on es contrastin les condicions de vida al camp d’Argelers i a la Maternitat d’Elna i utilitza-les com a comentari de les il·lustracions que has cercat en l’activitat 7.

CAMP D'ARGELERS: (pàgina 45)

Haver estat vençut no era prou... No hi ha barracots, ni fustes per fer-ne, però cal fer quelcom pels dies ventosos i les nits fredes. Amb quatre o cinc mantes és possible de bastir una xabola, si les canyes ens arriben per a tots. Què hi fa que les xaboles hagin d'ésser tan baixes de sostre que només sigui possible de romandre-hi estès o assegut. Fa fred, fa vent. Que no plogui!... Els sostres de manta deixen passar aviat l'aigua, i mentre la pluja duri hom tremolarà i petarà les dents. El llit de cada home és l'empremta que el seu cos ajagut deixa a la sorra... Al nord filferrades, al sud filferrades, a l'oest filferrades, a l'est... Encara en queda el mar...

MATERNITAT D'ELNA: (pàgina 81)

A cada habitació hi havia de sis a deu llits i els ocupaven tant les mares que ja havien parit com les que encara ho havien de fer. I encara quedaven llits buits per a les noves mares  que havien d'arribar en es pròxims dies. Cada llit tenia llençols nets i planxats, i coixí...; a tota la casa es respirava un ambient de serenor i seguretat.
De seguida ens van cridar per sopar. Allò sí que era un sopar! Amb verdures, carn, fruita fresca i llet a dojo. Semblava un somni!





Vídeo exili

Aquest vídeo tracta sobre el camp d´Argeles, concretament de com vivia la gent, esperem que us agradi tant con a nosaltres.


Àrea de ciències naturals (biologia i geologia)

1-Investigueu com ha de ser l'alimentació d'una dona durant l'embaràs. Expliqueu quins aliments no poden faltar en la dieta d'una dona embarassada per assegurar un bon desenvolupament del fetus i justifiqueu la vostre elecció explicant quins són els nutrients essencials que aporten aquests aliments.

 Proteïnes: funció estructural. Podrem trobar-les, per exemple, a la carn, peix, ou, arròs, patata, llegums i pa.

 Vitamines: la funció de les vitamines és facilitar la transformació que segueixen els substrats a través de les víes metabòliques.

  • Vitamina C: soia fresca, pebrots o bròquil.
  • Vitamina B1: soia fresca o germen de blat.
  • Vitamina B2: llet, soia fresca, cereals, te, coliflor, naps, alls, xampinyons o mel.
  • Vitamina B3: lleguminoses, bolets, ametlla o tonyina.
  • Vitamina B9: germen de blat, mongetes blanques, espinacs, bledes o fruits secs.
  • Vitamina B12: aliments d’origen animal.

Minerals: garanteixen la formació de les cèl.lules del fetus


  • Ferro: carns vermelles, ous, llegums, soia, fruits secs, verdura de fulla verda o cacau.
  • Calci: llet i derivats, vegetals de fulla verda, fruits secs, peix blau o algues.
  • Seleni: carn de vaca, pollastre, peix, gall d’indi, llavors de gira-sol, nous, germen de blat o llet i formatges.
  • Magnesi: cereals integrals, fruits secs, làctics, xocolata, verdura de fulla verda,  pa, soia o plàtan.

S'ha d'evitar l'excés d'hidrats de carboni encara que ens aportin energia als nostres cossos, però si abusem d'ells la nostra quantitat de pes augmenta i es dolent per el fetus. Exemple, el pa, pasta, pastissos, patates...etc. També s'ha d'evitar menjar greixos, els greixos que no aporten nutrients sino que fan que el colesterol sigui mes alt.

2- Elaboreu una dieta setmanal correcta per a una dona embarassada.

DILLUNS 
Esmorzar: 1 kiwi+ got de llet amb cereals
Dinar: crema de carbassó+ carn de pollastre amb tomàquets cherry+ maduixes amb suc de taronja
Sopar: truita de patates amb jamon de york+ 2 rodanxes de pinya

DIMARTS
Esmorzar: batut de plàtan i pressac+ pa integral amb mermelada
Dinar: cigrons amb espinacas+ lluç a la planxa+ 1 poma
Sopar: amanida de pop+ formatge fresc amb codony

DIMECRES
Esmorzar: 2 mangos+ yogur amb musli
Dinar: macarrons amb verdures+ estofat de vedella+ yogur natural amb compota de poma
Sopar: espàrregs amb xampinyons+ cloïses saltejades+ síndria

DIJOUS
Esmorzar: 1 suc de taronja+ 1 got de llet+ pa torrat  amb oli d'oliva
Dinar: crema de porros+ lluç amb patates+ 1 taronja
Sopar: cuscús amb verdures i fruits secs+ 2 prunes

DIVENDRES
Esmorzar: 1 poma+ llet amb cacao+ galetes
Dinar: llenties amb amb arròs, pastanagues i carbassó
Sopar: llom de llobarro al forn amb puré de pastanagues + 1 papaia

DISSABTE
Esmorzar: 1 plàtan+ 1 got de llet+ galetes
Dinar: amanida mixta+  mandonguilles de sardines amb pebrots+ gelat
Sopar: sípia a la planxa amb verdures+ macedònia

DIUMENGE
Esmorzar: suc de kiwi+ cereals amb yogur i mel
Dinar: amanida de pasta+ conill al forn amb patates+ flan d'ou
Sopar: espinacs saltejats amb pinyons i panses+ calamar amb pèsols+ raïm

3- Creieu que a la maternitat d'Elna es proporcionava a les futures mares exiliades una dieta adequada? 
 Si, perquè al llibre hi ha testimonis on asseguraven que portaven una dieta equilibrada i a més variada, això si, nomès dins de la maternitat.

4- Compareu les condicions del camp de concentració d'Argelers i els aliments que rebien les dones embarassades en aquest camp amb les condicions que es trobaven en arribar a la maternitat. 
Les condicions de vida al camp de concentració d'Argelers eres pèsimes. L'aigua que bebien era del mar i això el hi provocava diarreas i mes malalties. L'únic que els hi donàven per menjar era un par dur per 12 persones i no cada dia. Les dones embarassades no rebien la nutrició suficient i això provocava que els nadons neixin morts o morin al cap de pocs dies. Per dutxar-se tenien una quantitat mínima d'aigua i a sobre era freda. En canvi a la maternitat era tot lo contrari, el menjar era en quantitats adequades i amb variació, tenien aigua calenta per dutxar-se i podien dormir en llits amb llençols nets. Entre totes les dones que hi havia i els treballadors es portaven com una família i això feia que els nens creixin feliços i tractats com era degut.

5- Els nens que vivien en camps d'exiliats patien desnutrició. Explica en què consisteix aquest trastorn alimentari.
És una malaltia causada per una dieta inadequada, amb poques calories i proteines. També pot ser csusada per mala absorbció de nutrients.










Música

2- Busca aquest poema i adjunta'l al blog. Busca informació sobre el poeta (selecciona les dades més importants i adapta-ho a les teves paraules)

  Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir res...

Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.



L'estimada m'acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).



Perquè ens perdoni la guerra,

que l'ensagna, que l'esguerra.

Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.



A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.



Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.



En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»



Que els pins cenyeixin la cala,

l'ermita dalt del pujol;

i a la plana un tenderol
que batega com una ala.



Una esperança desfeta,

una recança infinita,

i una pàtria tan petita
que la somio completa.

Aquest poema titulat "Corrandes d'Exili" està escrit per Joan Oliver i Sallarès que es va posar com a pseudònim Pere Quart. Va nèixer el 29 de Novembre de 1899 a Sabadell i va morir el 18 de Juny de 1986 a Barcelona. És considerat un dels poetes i dramaturgs més important de la literatura catalana.

 3- Explica la instrumentació de cada una d'aquestes versions. 

 Lluis Llach: violoncel, piano i guitarra espanyola 
 Ovidi Montllor: violoncel i guitarra espanyola
 Immigrasons: guitarra elèctrica, bateria, violoncel, piano i guitarra espanyola
 Carles Belda: acordió

 4- Quina d'aquestes versions us ha agradat més? 

 La versió que més ens ha agradat és la de Immigrasons, perquè creiem que la cantant interpreta la cançó amb molt de sentiment. 

 5- Quina d'questes versions creieu que s'adequa més a l'esperit que devien sentir els exiliats (quina transmet més el sentient que tenien els que marxaven de la seva terra)?

 La primera, la de Lluis Llach, perquè té un to melancoliós i trst, aquets són els sentiments que transmet el poema de Pere Quart.

6-  Busca informació sobre el violoncel·lista Pau Casals, fes una síntesi de la seva vida i inclogui el recorregut que va fer a l'exili. Quina/es de les seves interpretacions en públic són més recordades? Quina cançó interpretava? Busca algun video sobre aquest esdeveniment i penja'l al blog. Per què creus que estava tant emocionat? 

Pau Casals i Defilló va nèixer el 29 de desembre 1876 a El Vendrell, Baix Penedés i va morir el 22 d'octubre de 1973 a San Juan, Puerto Rico. Fou un violoncel.lista, pedagog, director i compositor musical català. Quan esclata la guerra va exiliar-se a Prada de Conflent (França) i després a Puerto Rico on va morir als 96 anys.
El Cant dels Oceslls va ser una de les interpretacions més recordades de Pau Casals, en les quals és va emocionar, i nosaltres creiem que es perquè al tocar aquesta peça recordava tot el que havia perdut en la Guerra, els canvis que havia patit el seu món.


Llengua catalana

Àrea de llengua catalana:

1) Realitzar una fitxa sobres algú dels autors següents, prenent com a model la que hem fet a classe:

Clementina Arderiu:


La poetessa Clementina Arderiu i Voltas va néixer el 1889 i morir el 1976 a Barcelona, això no és que va passar tota la seva vida en el mateix, simplement que va tornar al seu poble. Era filla d'una família d'argenters (persones que treballen la plata, entre altres metalls preciosos) i ella n'aprengué l'ofici patern, a més estudià idiomes, música i piano, ja que n'era gran amant de la lectura i la música.


Publicà el seu primer poema el 1911, i poc després ja fou inclosa en l' Antologia de poetes catalans d'avui de L'Avenç (1913) i en l' Antologia de poetes catalans moderns d'Alexandre Plana (1914).


El primer llibre publicat va ser “Cançons i elegies” al 1916, i van continuar títols com “Sempre i ara” al 1946 (guanyador del premi Joaquim Folguera) “Poesies Completes” al 1952, “És a dir” al 1968 amb el que guanyà els premis Óssa Menor i la Lletra d'Or, l'últim gran títol va ser "L'esperança encara" també al 1968 i guanyador del premi Crítica Serra d'Or de poesia. Cal dir que els poemes escrits després de l'exili, tot i encara tractant els mateixos temes ho fan amb més rudesa i amb un altre punt de vista, el punt de vista d'una persona exiliada.

En el 1916 es casà amb Carles Riba, que l'orientà en la seva vocació literària i la introduí definitivament en els cercles intel·lectuals. Clementina va prendre un fort compromís amb la Segona República Espanyola, fet que la conduí a l'exili el 1939. Des de aquest any i durant quatre més, Clementina Arderiu, Carles Riba i els seus tres fills van viure exiliats a França. Amb altres intel·lectuals van anar a parar al Castell de Bierville (Normandia).

L'amor, la fe, l'alegria, el cant, la condició femenina, el dolor, l'angoixa, la tristesa, la por i la mort són els temes que tracten els seus escrits, però això si, amb diferentes perspectives segons el moment i les circumstàncies. Domina una poesia molt treballada i depurada, tant en mesura com en significat, és per això que la seva és una poesia rellevant ja que incorpora elements de la tradició catalana culta i popular, el simbolisme i l'avantguarda.

Peró hem de tenir en compte que la seva és una generació que va estar marcada per la Guerra Civil i serà en els anys 1936 i els 1950 quan, després de situar-se dins l'ambient de postguerra, la parella de poetes tindrà de nou un paper essencial dins la poesia catalana, convertint-se en un punt de referència dels autors que havien quedat al país i de les noves generacions.

La nostra valoració sobre Clementina Arderiu és molt bona, perquè tenint en compte els anys que va viure i posant-nos en la seva pell, podem donar-nos compte que ella continuava tenint esperança, es per això que el seu últim gran poema es titula “L'esperança encara” Diguent-lo d'una altra manera, tothom sap que es sent al deixar una vida enrere (o si més no, s'ho imagina) i el fet de que ella continués la seva vida, no avergonyida del que va passar sinó orgullosa d'haver-ho superat és com un final de conte en la realitat.



2) Ara agafa un mapa d´Europa o mundial i dibuixa l´itinerari de l´exili que va seguir el personatge actual fet a l´activitat 1. Marca el nom de les ciutats mes importants per on va passar i en últim lloc , destí final allà on va morir.



     1-2. De Barcelona a França, Bierville.                          (comença l'exili)
      2-3. De França, Bierville a Haute.
      3-4. De Haute a Barcelona.
      4-5. Barcelona a Alemanya     
      5-6. D'Alemanya a Barcelona (allà on va morir)















 3)Una de les publicacions en llengua catalana més importants de l'exili fou, com ja saps, Quaderns de l'exili. Accedeix-hi en la seva versió en línia i contesta aquestes preguntes:

  • Explica breument en quins 6 punts es basa l'ideari de la revista, es a dir, la seva manera de pensar. 

          1- És missió de la nostra època fer la unitat nacional dels catalans, valencians i balears. 
          2- La nostra nació ha d'aspirar a la sobirania, però no a l'aïllament. 
          3- Tota llibertat és il·lusòria quan no es compta amb els mitjans de defensar-la. 
          4- No hi ha autèntic nacionalisme sense sentiment d'igualtat de tots els compatriotes. 
          5- La cultura ha de basar-se en els caràcters nacionals i estar al servei de l'home. 
          6- El Desastre Nacional del 1939 marca el principi d'una època nova.



Després d'haver llegit els sis punts hem arribat a entendre el que volen dir, volen independència sense deixar de formar part de Unió Europea, que ens donem compte que volen nacionalitzar al poble, que ignorem tal com fan ells, les divisions entre classes, que defensem la cultura nacional i per últim que el desastre, és a dir la guerra, fa d'inici d'una nova època, esperit i idealisme.

  • Qui és l'autor de l'article: "Contra l'obra d'en Josep Carner? 
           Lluís Ferran de Pol
  • A l'article "Llibres en català a Mèxic" Joan Sales parla del que ell considera que hauria de ser la Nació catalana. Quins territoris de l'estat espanyol hauria d'englobar? 
          Hauria d'englobar Catalunya, València i les Illes Balears
  • Explica quins foren i en que consistien "Els últims dies del president Companys", segons l'escrit de Manel Companys a la seva neboda Maria, filla del president. Quin aspecte t'ha impressionat més? 
Quan Manel Companys parla dels “Últims dies del president Companys”, es refereix al dies darrers de vida d'en Lluís Companys, des del 3 d'octubre fins al 15 d'aquell mateix mes. En Aquests dies en Lluís va arribar a Barcelona, al Montjuïc, el van interrogar i torturar, però també va poder veure i abraçar a la seva germana Ramona per ultima vegada. Unes hores després d'acomiadar-se de la seva germana, a qui li dona cartes per els seus éssers estimats, es afusellat en el fossar del Castell. El que més ens ha impressionat ha sigut la serenitat que mostrava en Lluís, ja que com van escoltar al MUME, quan estàs lluitant per alguna cosa i estàs totalment convençut, pots estar segur que no tindràs por.
  • Quina importància té per a la literatura catalana l'aparició a la Universitat de Colúmbia (USA) del Dictionary of Modern European Literature? 

L'aparició del Dictionary of Modern European Literature a la Universitat de Colúmbia és un fet molt rellevant ja que aquest aparició és una manera de mostrar al món els escriptors catalans.
  • Quina muntanya catalana es refereix l'article "El nostre Sinaí" ? on es l'autentica muntanya del Sinaí? per que creus que s´estableix aquesta comparació entres dues muntanyes ?
En aquest articles quan es parla del “Nostre Sinaí” es refereix a la muntanya de Montserrat. Però l'autentica muntanya Sinaí es troba a Àsia, al nord-est d'Egipte. La relació s'estableix entre les dues muntanyes es senzilla, la muntanya Sinaí es on la Bíblia diu que Deu va donar els deu manaments a Moisès i la muntanya Montserrat és comparada amb aquest per el seu significat i per el que representa.