Biologia / Activitats Complemetàries:
6- El text anterior fa referència a diferents problemes d’higiene i salut que es patien als camps de concentració: polls, sarna, i disenteria entre altres. Comenta en què consistien i explica quines eren les condicions del camp que causaven o afavorien aquests problemes.
6- El text anterior fa referència a diferents problemes d’higiene i salut que es patien als camps de concentració: polls, sarna, i disenteria entre altres. Comenta en què consistien i explica quines eren les condicions del camp que causaven o afavorien aquests problemes.
Polls: Insecte petit
de l’ordre dels anoplurs o dels mal·lòfags, sense ales, paràsit,
que viu a la pell dels mamífers, a les plomes dels ocells, etc.
Sarna:
Malaltia cutània contagiosa, comuna als éssers
humans i a diferents animals, produïda per un àcar del gènere
Sarcoptes, caracteritzada per unes lesions papulars que causen una
forta picor, principalment de nit, situades damunt uns solcs que
allotgen la femella de l’ectoparàsit i la seva cria.
Disenteria:
Malaltia que es manifesta pel gran tenesme i
l’expulsió de nombroses deposicions, poc abundants, amb sang i
moc, acompanyades de febre, malestar general i desgana.
En els camps de
refugiats les condicions d’higiene i salut eren dolentes i la gent
es posava malalta molt ràpid i les malalties es contagiaven fins al
punt de que la majoria de refugiats es posaven malalts i al cap d’uns
dies morien.
7- Cerca dues
fotografies de la Maternitat d’Elna i del camp d’Argelers. Fes
una comparació de les condicions de vida en ambdós indrets.
 |
| CAMP D'ARGALERS |
 |
| Maternitat D'Elna |
A la Maternitat d’Elna els voltants eren nets i les dones que hi estaven tenien llit per dormir i menjar sa i en grans quantitats i no corrien risc d’enfermetats contagioses, en canvi als camps d’Argelers l’ambient era molt brut i els refugiats dormien a la sorra i passaven fam, ja que no tenien menjar i era molt fàcil emmalaltir.
8- Quants nens i nenes van néixer a la
maternitat d’Elna? Quants d’aquests haguessin sobreviscut en cas
d’haver nascut al camp de refugiats?
A la Maternitat d’Elna van néixer
597 nens, en cas d’haver nascut al camp de refugiats només
n’hagués sobreviscut el 5% i hauria mort el 95%.
9- Consulta el nom dels nens i nenes
nascuts a la maternitat. Hi ha algun o alguna que va néixer el
mateix dia que vosaltres? Quina edat deuen tenir ara si encara son
vius?
Jordi: Luz Joaquina L. (14-4-42) 72 Ivonne A. (14-4-41) 73 Mari Theresa L. (14-4-41) 73
Presi: Manuel A. (2-12-40) 74
Kyra:
Hatim:
Isabel: Amparo G. (4-5-41) 73
Presi: Manuel A. (2-12-40) 74
Kyra:
Hatim:
Isabel: Amparo G. (4-5-41) 73
10- Selecciona dos petits fragments del
llibre on es contrastin les condicions de vida al camp d’Argelers i
a la Maternitat d’Elna i utilitza-les com a comentari de les
il·lustracions que has cercat en l’activitat 7.
CAMP D'ARGELERS: (pàgina 45)
Haver estat vençut no era prou... No hi ha barracots, ni fustes per fer-ne, però cal fer quelcom pels dies ventosos i les nits fredes. Amb quatre o cinc mantes és possible de bastir una xabola, si les canyes ens arriben per a tots. Què hi fa que les xaboles hagin d'ésser tan baixes de sostre que només sigui possible de romandre-hi estès o assegut. Fa fred, fa vent. Que no plogui!... Els sostres de manta deixen passar aviat l'aigua, i mentre la pluja duri hom tremolarà i petarà les dents. El llit de cada home és l'empremta que el seu cos ajagut deixa a la sorra... Al nord filferrades, al sud filferrades, a l'oest filferrades, a l'est... Encara en queda el mar...
MATERNITAT D'ELNA: (pàgina 81)
A cada habitació hi havia de sis a deu llits i els ocupaven tant les mares que ja havien parit com les que encara ho havien de fer. I encara quedaven llits buits per a les noves mares que havien d'arribar en es pròxims dies. Cada llit tenia llençols nets i planxats, i coixí...; a tota la casa es respirava un ambient de serenor i seguretat.
De seguida ens van cridar per sopar. Allò sí que era un sopar! Amb verdures, carn, fruita fresca i llet a dojo. Semblava un somni!
Haver estat vençut no era prou... No hi ha barracots, ni fustes per fer-ne, però cal fer quelcom pels dies ventosos i les nits fredes. Amb quatre o cinc mantes és possible de bastir una xabola, si les canyes ens arriben per a tots. Què hi fa que les xaboles hagin d'ésser tan baixes de sostre que només sigui possible de romandre-hi estès o assegut. Fa fred, fa vent. Que no plogui!... Els sostres de manta deixen passar aviat l'aigua, i mentre la pluja duri hom tremolarà i petarà les dents. El llit de cada home és l'empremta que el seu cos ajagut deixa a la sorra... Al nord filferrades, al sud filferrades, a l'oest filferrades, a l'est... Encara en queda el mar...
MATERNITAT D'ELNA: (pàgina 81)
A cada habitació hi havia de sis a deu llits i els ocupaven tant les mares que ja havien parit com les que encara ho havien de fer. I encara quedaven llits buits per a les noves mares que havien d'arribar en es pròxims dies. Cada llit tenia llençols nets i planxats, i coixí...; a tota la casa es respirava un ambient de serenor i seguretat.
De seguida ens van cridar per sopar. Allò sí que era un sopar! Amb verdures, carn, fruita fresca i llet a dojo. Semblava un somni!
.jpg){kind=link}
.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*){kind=link}
