Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
Aquest poema titulat "Corrandes d'Exili" està escrit per Joan Oliver i Sallarès que es va posar com a pseudònim Pere Quart. Va nèixer el 29 de Novembre de 1899 a Sabadell i va morir el 18 de Juny de 1986 a Barcelona. És considerat un dels poetes i dramaturgs més important de la literatura catalana.
3- Explica la instrumentació de cada una d'aquestes versions.
Lluis Llach: violoncel, piano i guitarra espanyola
Ovidi Montllor: violoncel i guitarra espanyola
Immigrasons: guitarra elèctrica, bateria, violoncel, piano i guitarra espanyola
Carles Belda: acordió
4- Quina d'aquestes versions us ha agradat més?
La versió que més ens ha agradat és la de Immigrasons, perquè creiem que la cantant interpreta la cançó amb molt de sentiment.
5- Quina d'questes versions creieu que s'adequa més a l'esperit que devien sentir els exiliats (quina transmet més el sentient que tenien els que marxaven de la seva terra)?
La primera, la de Lluis Llach, perquè té un to melancoliós i trst, aquets són els sentiments que transmet el poema de Pere Quart.
6- Busca informació sobre el violoncel·lista Pau Casals, fes una síntesi de la seva vida i inclogui el recorregut que va fer a l'exili. Quina/es de les seves interpretacions en públic són més recordades? Quina cançó interpretava? Busca algun video sobre aquest esdeveniment i penja'l al blog. Per què creus que estava tant emocionat?
Pau Casals i Defilló va nèixer el 29 de desembre 1876 a El Vendrell, Baix Penedés i va morir el 22 d'octubre de 1973 a San Juan, Puerto Rico. Fou un violoncel.lista, pedagog, director i compositor musical català. Quan esclata la guerra va exiliar-se a Prada de Conflent (França) i després a Puerto Rico on va morir als 96 anys.
El Cant dels Oceslls va ser una de les interpretacions més recordades de Pau Casals, en les quals és va emocionar, i nosaltres creiem que es perquè al tocar aquesta peça recordava tot el que havia perdut en la Guerra, els canvis que havia patit el seu món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada